– El miracle ha tingut lloc!

– Sí, com cada any, tres dies després del camí de la creu, que com cada any també és posat en escena per l’extraordinària processó de la Sanch a Perpinyà.
– Millor que això, l’USAP ha guanyat.

Aquest dissabte 19 d’abril toca Sant Jordi. A Perpinyà ho celebrarem al Passeig Torcatis, tot el dia a partir de les deu del matí i fins a les sis de la tarda, amb parada de llibres i autors que signaran les seves obres, cultura popular, castells, música, jocs de llengua, animacions per la mainada…

Ho saps oi que Sant Jordi és el 23 d’abril ?

– Ara fa 325 anys, el 2 d’abril de 1700, el rei borbó Lluís XIV prohibia l’ús de la llengua catalana a «la província estrangera del Rosselló».

– Li va pas funcionar del tot si 325 anys després encara sem aquí i escrivim aquesta crònica en català.

– He dedicat aquest diumenge a una bonica activitat de memòria històrica, enmig de paisatges i espais naturals nord-catalans.
– En falten pas de llocs de memòria en aquest país, tenim una història mil·lenària.
– Justament l’originalitat d’aquesta activitat que he fet diumenge -amb una colla d’amics vinguts de l’Alta Garrotxa i la Vall d’en Bas-, és que era transversal: natura, caminada, història de segles enrere, història contemporània…

Benvinguts a Catalunya Nord

– Ficar els peus a la galleda.
– En francès dirien posar els peus dins el plat.
– És això, i és lo que ha fet el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, generant una polèmica que no té sentit, dient que no vol utilitzar l’expressió «Catalunya Nord» per respectar les autoritats franceses.
– Segurament no s’ha adonat que dir això se pot interpretar com una falta de respecte per la institució del Consell Departamental dels Pirineus Orientals que a la frontera acull els visitants de Catalunya Sud amb un gran rètol on es pot llegir «Benvinguts a Catalunya Nord».
– I una falta de respecte per molta més gent dels Pirineus Orientals -al nord- i de la regió autònoma del Principat de Catalunya -al sud-, que fa servir l’expressió Catalunya Nord sense manies.
– Fent una recerca ràpida a les webs dels principals mitjans informatius nord-catalans, L’Indépendant, el TC, La Semaine… i buscant l’expressió Catalunya Nord o Catalogne Nord, qualsevol se pot adonar que és una expressió utilitzada sense problemes.
– Catalunya Sud i Catalunya Nord, dues expressions molt còmodes i acceptades quan nos volem referir a dos territoris situats a cada costat de la frontera que comparteixen lligams històrics, culturals, lingüístics, socials, econòmics o polítics, això ja és a gust de cadascú.
– Mes el director de la Casa de la Generalitat no ha pas fet aquestes declaracions a Catalunya Nord, ho ha fet a Catalunya Sud.
– Només fa un any i mig que el director de la Casa de la Generalitat és a Perpinyà, belleu li cal deixar un xic més de temps per adaptar-se al context local.
– I un xic més de temps belleu per documentar-se i assumir que a la plana web del govern de la Generalitat (el govern que l’ha anomenat), s’explica que «la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, inaugurada el 2003, dinamitza les relacions institucionals amb la Catalunya del Nord (Departament dels Pirineus Orientals) i promou la cooperació entre els catalans del nord i els del sud en tots els àmbits de la vida social i econòmica».
– Benvinguts a Catalunya Nord !
C&C

Benvinguts a Catalunya Nord !
– « Mettre les pieds dans le seau ».
– En français on dirait « mettre les pieds dans le plat ».
– C’est ça, et c’est ce qu’a fait le directeur de la Casa de la Generalitat à Perpignan, créant une polémique qui n’a aucun sens, en disant qu’il ne veut pas utiliser l’expression « Catalunya Nord » pour respecter les autorités françaises.
– Il n’a sans doute pas réalisé que dire ça peut être interprété comme un manque de respect pour l’institution du conseil départemental des Pyrénées-Orientales, qui accueille ceux qui arrivent à la frontière avec un grand panneau sur lequel on peut lire « « Benvinguts a Catalunya Nord».
– Et un manque de respect pour les gens des Pyrénées-Orientales -au nord- et de la région autonome du Principat de Catalunya -au sud-, qui utilisent l’expression « Catalunya Nord » sans faire de manières.
– Il suffit de faire une rapide recherche sur les sites des principaux moyens de communication nord-catalans, l’Indépendant, Le Travailleur Catalan, la Semaine… en recherchant Catalunya Nord ou Catalogne Nord pour voir que c’est une expression utilisée sans problèmes.
– Catalunya Sud et Catalunya Nord sont deux expressions très commodes et tout à fait acceptées lorsqu’on veut faire référence à deux territoires situés de part et d’autre de la frontière qui ont en partage des liens historiques, culturels, linguistiques, sociaux, économiques ou politiques, ce qui convient à tout le monde.
– Mais le directeur de la Casa de la Generalitat n’a pas fait sa déclaration en Catalogne Nord, il l’a faite en Catalogne sud.
– Il n’est directeur à Perpignan que depuis un an et demi, il faut peut-être lui laisser le temps de s’adapter au contexte local.
– Et un peu plus de temps pour s’informer et assumer que la page web du gouvernement de la Generalitat (qui l’a nommé) explique que « la casa de la Generalitat de Catalunya à Perpignan inaugurée en 2003, dynamise les relations institutionnelles avec la Catalogne Nord (département des Pyrénées-Orientales) et promeut la coopération entre les Catalans du nord et du sud dans tous les domaines de la vie sociale et économique ».
– Bienvenus en Catalogne Nord !
C&C

– «Beure amb porró és un acte net, per no dir pur. És promiscu, però sense tocaments ni intercanvi de fluids. No és un acte sexual. El porró ha estat i serà una forma cordial, ecològica i econòmica de compartir».

– Una bonica afirmació, jo tinc un porró a casa mes haig de confessar que el faig pas servir sovint. M’agrada posar-lo a la taula a l’estiu amb un vi fresquet. D’on surt aquesta reivindicació del porró?

– Tinc por que aquesta pluja faci malbé els meus calçots.

– Diguis pas bestieses, la pluja és benvinguda i necessària. I si encara has pas menjat calçots aquest any, vas tard, serà pas culpa de la pluja.

– El cantant Joan Manuel Serrat ha sigut d’actualitat últimament als mitjans de comunicació de Catalunya Sud: fa 60 anys va començar una gran carrera, cantant per primer cop davant del públic i en una emissió de Ràdio Barcelona.

– Tenia 21 anys i ara en té 81. Confesso que jo sempre he sigut més fan i seguidor de Lluís Llach, de Raimon… com també més dels Rolling Stones que no pas dels Beatles. Mes amb el pas dels anys he après que cal pas ser sectari, i Serrat és un monument de la cançó catalana. Encara que ell ja no pugi pas més als escenaris, com Llach, com Raimon. …

-Dono per fet que has anat a Sant Llorenç, el passat diumenge, per la festa de l’os…

– És clar ! Si n’hi ha una que no me vull perdre és aquesta.

– Has fet creps per la Candelera? Has celebrat Sant Valentí amb la persona estimada? El mes de febrer és replè de tradicions simpàtiques.

– Si haig de fer pasta de farina amb llet i ous jo en diré crepes i no pas creps. A més no és pas una tradició que a casa meva al Rosselló hem celebrat mai gaire. Per lo de Sant Valentí per mi és una festa dels comerciants i res més. La festa dels enamorats als Països Catalans és Sant Jordi, el 23 d’abril, el dia que ens oferim llibres i roses, una festa que s’ha exportat arreu del món.