Capítol 10 (3)
Ah! Ah! Si convé jo també en tenia prou d’escoltar les històries dels altres! De vegades me passava pel cap aquella escena d’una pel·lícula amb Fernandel, que ens feia riure tant, te’n recordes? Me sembla que feia de cambrer, o si convé de client, no ho recordo bé, en un bar en tot cas. Deia a algú que li parlava de la seva vida o de no sé què, obrint aquella boca tan gran que tenia “je me fous de vos histoires »!

O potser que havia arrossegat tant el Martí a concerts i peces de teatre que me va semblar que tenia un deure envers ell, i el vaig  seguir.

Capítol 10 (2)
Calla, com el que s’adona que ha estat dient quelcom d’ofensant, i afegeix:

Ho sento, no hauria pas de dir coses així…

No importa, tampoc ets responsable…

Capítol 10
Calla, com el que s’adona que ha estat dient quelcom d’ofensant, i afegeix:

Ho sento, no hauria pas de dir coses aixís…

No importa, tampoc ets responsable…

Capítol 9(4)
Per tant, tu?

Jo es veu que tenia encara una mica de raó… a més lo que costa més no és pas de marxar, si n’estàs ben segur, no hi ha cap manera de fer-te quedar…

… En aquestes situacions, efectivament, el profeta il·luminat només té el poder que li dones.

Capítol 9(2)
En tot cas, no pot fer menys que demanar :

Segur que m’explicaràs com això es possible?

Se fan reunions de reflexió a la seva casa. El Pere manza era un dels mes assidus. Però, i al començament jo no comprenia perquè, el Joan sempre se mostrava molt dur amb ell. S’ha inventat una manera de tractar la gent dient-los de quin color tenen l’aura.

El color de l’aura!  Sabes què? Fa molts anys, hi havia un professor de filosofia a Perpinyà que reunia un grupet de devots dins la rere-sala d’un cafè, i funcionava igual, els explicava coses, mes sobretot els tenia en el seu poder amb exactament el mateix sistema: els espiava amb un aire convençut i els hi atribuïa un color de ja no sé si de l’aura o d’altra cosa… finalment no hi ha res de nou sota el sol, i el Joan s’ha acontentat de reciclar. Fa aixís també?

Capítol 9(2)
Gran part de l’espai és ocupat ara per prats; vaques i ovelles hi pasturen a centenars.
Davant seu, l’estesa de la Close a tornat a trobar el seu passat de pastura enlairada , protegida per els seus pics, el roc de la Dona, el Piló del curat… Mes enllà per qui ho sap es distingeix el coll de Jou, amb el Dormidor a dreta.

Capítol 9(1)
Ha passat la nit. Aixecat a casa dels amics, esmorzar, no saber gaire què fer, sinó esperar la cerimònia que potser li permetrà d’entendre un poc més de què va. A les propostes del Martí i de la seva esposa respon que no, gràcies, iré a passejar un xic, i surt amb el sol ixent.

Capítol 8(2)
Aiatolà si vols, mes amb ell és una imatge. Qui és un aiatolá de debò és el Joan; n’és tota una caricatura, amb els seus ulls enfebrats…

Què vols, ja quan era un líder de l’ecologia tenia aquesta exigència, res no  era a l’altura de la seva exigència.  El fons de  tots els tipus de militància  és religiós, fins en els sindicats o partits polítics …sembla que per ell no n’hi havia prou, i ha trobat aquí lo q

Capítol 8(1)
El l’endemà surten de bon mati. Altre llum, el sol neix sobre el mar llunyà. Caminen al mig d’una estesa de grog odorant. Davant d’ells, lluny, el massís del Canigó.

Capítol 7 (2)
És aquí la diferència fonamental entre nosaltres dos. Per jo, els adversaris polítics mai han sigut enemics…

La realitat és que entre aquí i els afores hi ha ara una frontera, i que els de fora que venen aquí són sospitosos, qualsevol sigui el temps d’abans.

L’intercanvi entre el Joan i el periodista només es una entrada en matèria, l’essencial torna quan el Martí pren la paraula.

De totes maneres tractar aquest home d’enemic és senzillament un error, per falta de coneixement, com sempre…