Capítol 4 (1)
Pujant per la carretera al llarg de la riba dreta de la Tet, se passa entre el poble  d’Illa i els terrers,  les cèlebres orgues de terra que volen donar la Il·lusió que el vianant es troba en un país llunyà del Orient Mitjà. Més amunt, de l’altre costat del Pantà de Vinçà, les feixes cobertes de vinyes han acabat per ser recuperades. Ha estat un llarg combat dels que varen intentar promoure un retorn a la naturalesa  dins del marc de la vida social regular, proposant terres, ajudes diverses, i sobretot afluixant les exigències de passes,  per limitar les fugides de l’altre banda de la nova frontera, que segueix l’antiga, la de Corbeil, per les altures. Les feixes toquen la frontera, entre Belesta i el coll de Jau, de l’altre costat d’un límit  immaterial, on ara hi viuen els arqueans.

Capítol 3 (5)
Al periodista l’hi escapa irònicament

–  Llàstima pels Mormons: els que se dedicaven a arxivar la humanitat sencera. Vos en recordeu d’aquelles parelles amb vestit i corbata que caminaven per tot el món col·lectant dades? Aquests maleïts xips els deixen totalment desfeinats…

Capítol 3 (5)
Al periodista l’hi escapa irònicament
–  Llàstima pels Mormons: els que se dedicaven a arxivar la humanitat sencera. Vos en recordeu d’aquelles parelles amb vestit i corbata que caminaven per tot el món col·lectant dades? Aquests maleïts xips els deixen totalment desfeinats…
– De fet, per ara no hi ha exemple que un xip de la segona generació desapareixi dels radars.

Capítol 3 (4)

Quins polítics?

És el Jaume que respon

Més aviat els de Catalunya, com ho sabes, una part important dels Arqueans venen del sud del Pirineu…

… i alguns amb la nostàlgia de la frontera de Corbeil, i el somni de tornar com a mínim cap a un país que aniria de les Corberes fins a l’Ebre…

No és pas que sigui quelcom a considerar com important. Mes als governants els hi agrada saber com van les coses, fins les de més poca importància.

… i la idea que una frontera pugui canviar és lo que més els hi fa por. Recordes lo de “Ballester de la Frontera”?

Capítol 3 (2)

El GAIRPS era una de les associacions en la qual els dos amics havien participat, de joves, enmig d’altres, que s’interessaven a la vida política, cultural, social… en aquest cas es tractava d’entendre i d’intervenir en lo de la vida dels grups, petits i grans…

Capítol 3 (2)

Lo que més ha canviat, i lo més important, és la vida social que s’ha anat organitzant a l’interior d’aquest espai. Econòmicament, la gent hi viu com es viu en aquests guetos rurals: un poc d’agricultura, un poc de pastoralisme, sempre amb un respecte obsessional de fer com abans, amb pràctiques ancestrals…

… És a dir com no s’havia fet mai, o sinó per falta de coneixement o de diners…

Capítol 3 (1) suite

El despatx del Jaume és un d’aquells de gent important: prou gran, i amb un espai amb quatre butaques entorn d’una taula baixa. Això és el nivell d’un alt responsable de servei. Si fos un grau més baix, serien cadires i la taula seria alta. Quan entra, lo primer que veu és el seu amic, i després l’home que seu dins d’una de les butaques, jove, ben vestit.

Capítol 3 (1)

El trajecte de Perpinyà fins a París ja fa anys que només dura tres hores. Quan el TGV arriba a prop de la capital alenteix un xic. De manera fugitiva els viatjants poden endevinar a través dels vidres part de la vida dels suburbis.

Capítol 2 (3)

A l’inici, sols era una altra manera per ells de caminar per la muntanya, amb un pretext, com havia sigut un temps la pesca, i com encara era l’esquí. Varen començar a interessar-se a les fites. Primer les conegudes, la roca d’en Talau, entre la Tor de França i Montner, i dues o tres altres que excursionistes o historiadors amateurs havien assenyalat. Poc a poc varen trobar el gust del descobriment, una creu d’Aragó o un escut francès, de vegades junts sobre la mateixa roca, com la d’en Talau, traces perdudes enmig del no-res. El fet que tan poca gent s’hi interessés s’afegia al seu plaer. Ràpidament varen comprendre que elements anteriors al tractat de Corbeil havien servit per marcar la frontera, construccions humanes o propostes de la naturalesa, lo que en deien “pedres remarcables”.