Les cinc arques – Capitol 5 (3)
Capítol 5 (4)
Entren dins la casa. L’Helena és davant d’un ordinador. Quan veu els dos homes aixeca el cap, es treu les ulleres s’apropa d’ells amb una lleugeresa de criatura i diu amb un somriure:
Les cinc arques – Capitol 5 (2)
Capítol 5 (2)
Perquè el segon pas va ser quan va arribar el Joan, que tot seguit se va posar al capdavant d’un dels temes favorits dels nostres aiatol·làs: la civilització moderna destrueix l’essencial… doncs va venir el moment de proposar que es rehabilitessin les arques, i que esdevinguessin, o més ben dit que tornessin a ser, el lloc de sepultura. Aleshores es varen restaurar les cinc arques. De fet, com ja t’ho he dit, la del coll de Tribes, en molt bon estat, va servir de model per les altres. La de Caiena, les dues baixant cap a la carretera varen seguir. I finalment va ser la de l’Estanyol.
Les cinc arques – Capitol 5 (1)
Capítol 5 (1)
Sortint de l’espai d’intercanvis segueixen la pista que primer puja cap al pic de Roca Gelera, deixant a mà dreta lo que abans era una zona militar, amb una gran antena, que ha desaparegut. La pista passa sota el Puig, i llavors, sortint d’una corba, domina el coll de l’Estanyol.. El periodista no pot amagar la seva sorpresa:
Ostres, quin canvi!
Sobre el petit planer del coll ara hi ha un gran edifici que cobreix tot el costat esquerre de la pista, lleugerament en contrabaix, de tal manera que no amaga l’altra construcció, mes petita, del costat dret. És per tant aquesta que l’estranya més. El Martí somriu mentre l’hi escapa:
– Per tant, el reconec clarament com el dolmen de la dona morta.
Les cinc arques – Capitol 4 (3)
Capítol 4 (3)
És per això que havia avisat el Martí de la seva arribada, ja que amb ell es ficaria Arqueania endins. El busca dels ulls, el veu ràpidament, gran cos d’antic jugador de rugbi, que se destaca enmig d’una gentada dins la qual només algunes cares li semblen mes o menys familiars. L’altre també l’ha vist.
Ostres!, el meu vell amic, és el cas de dir-ho, has canviat molt!
Segur que menos que tu! Com ho fas per tenir-te encara dret?
Les cinc arques – Capitol 4 (2)
Capítol 4 (2)
Aquí els intercanvis són altres. Els residents venen a vendre mel, fruits i llegums més que bio, productes derivats del bestiar, de la llana sobretot. Normalment el comerç de la carn no es autoritzat si no prové d l’escorxador acreditat de Prada, d’acord amb les regles sanitàries. Mes com sempre en aquest tipus de situació, se fan vendes de contraban; finalment, no es necessari anar a buscar analogies amb països llunyans: aquest lloc segueix la tradició dels albergs fronterers de sempre. Durant el segle vint encara se recorda dels de la Muga o de Riu Major, llavors entre França i Espanya, i tot lo llarg de la frontera de Corbeil havien visitat les ruïnes dels d’aquell temps, que avui ressuscita ja no entre dos estats sinó entre dos mons. …
Les cinc arques – Capitol 4 (1)
Capítol 4 (1)
Pujant per la carretera al llarg de la riba dreta de la Tet, se passa entre el poble d’Illa i els terrers, les cèlebres orgues de terra que volen donar la Il·lusió que el vianant es troba en un país llunyà del Orient Mitjà. Més amunt, de l’altre costat del Pantà de Vinçà, les feixes cobertes de vinyes han acabat per ser recuperades. Ha estat un llarg combat dels que varen intentar promoure un retorn a la naturalesa dins del marc de la vida social regular, proposant terres, ajudes diverses, i sobretot afluixant les exigències de passes, per limitar les fugides de l’altre banda de la nova frontera, que segueix l’antiga, la de Corbeil, per les altures. Les feixes toquen la frontera, entre Belesta i el coll de Jau, de l’altre costat d’un límit immaterial, on ara hi viuen els arqueans.
Les cinc arques – Capitol 3 (5)
Capítol 3 (5)
Al periodista l’hi escapa irònicament
– Llàstima pels Mormons: els que se dedicaven a arxivar la humanitat sencera. Vos en recordeu d’aquelles parelles amb vestit i corbata que caminaven per tot el món col·lectant dades? Aquests maleïts xips els deixen totalment desfeinats…
Les cinc arques – Capitol 3 (5)
Capítol 3 (5)
Al periodista l’hi escapa irònicament
– Llàstima pels Mormons: els que se dedicaven a arxivar la humanitat sencera. Vos en recordeu d’aquelles parelles amb vestit i corbata que caminaven per tot el món col·lectant dades? Aquests maleïts xips els deixen totalment desfeinats…
– De fet, per ara no hi ha exemple que un xip de la segona generació desapareixi dels radars.
Les cinc arques – Capitol 3 (4)
Capítol 3 (4)
Quins polítics?
És el Jaume que respon
Més aviat els de Catalunya, com ho sabes, una part important dels Arqueans venen del sud del Pirineu…
… i alguns amb la nostàlgia de la frontera de Corbeil, i el somni de tornar com a mínim cap a un país que aniria de les Corberes fins a l’Ebre…
No és pas que sigui quelcom a considerar com important. Mes als governants els hi agrada saber com van les coses, fins les de més poca importància.
… i la idea que una frontera pugui canviar és lo que més els hi fa por. Recordes lo de “Ballester de la Frontera”?
Les cinc arques – Capitol 3 (3)
Capítol 3 (2)
El GAIRPS era una de les associacions en la qual els dos amics havien participat, de joves, enmig d’altres, que s’interessaven a la vida política, cultural, social… en aquest cas es tractava d’entendre i d’intervenir en lo de la vida dels grups, petits i grans…
